SEGUIM OBSERVANT!

Dimarts 25 d’octubre de 2011

Avui ha estat el meu segon dia amb els nens. El primer dia estàs nerviós i entre una cosa i l’altre se’t passen per alt alguns detalls! Bé, com a mínim en el meu cas... No he explicat, per exemple, que a l’aula desdoblada on estic, de P4 i P5, hi ha un total de 11 nens, quatre de P4 i set de P5.

Eren les 8’45h del matí i els més matiners anaven arribant amb els seus pares o avis. Jo he estat la segona, primer hi havia un nen que, tot i la timidesa, ha acceptat tenir una petita conversa amb mi sobre coses sense importància però que ajuden a trencar una mica el gel de bon matí!

Vull destacar l’ambient d’aquella hora, s’hi respirava una calma... bé, ja ho tenen això els pobles! Però penso que aquest és un element molt positiu i que no hem d’obviar per als nens de cara a començar el dia en comparació amb altres centres que es troben al mig d’una gran ciutat, per exemple.

La majoria de nens accedeixen a l’escola a peu, només alguns han d’arribar-hi amb cotxe però venen d’algun poble de la vora. Per tant, el trajecte també és agradable.

Quan arriba la mestra tots van entrant a classe. El primer que fan és seure en rotllana davant la mestra i comencen amb el ritual de cada matí, el seu propi ritual, el que els caracteritza i representa com a classe, és la seva “cultura” dins l’aula la qual esdevé un nexe d’unió entre ells.

La primera estona transcorre sense preses, amb tranquil·litat i de forma molt estructurada. Una nena arriba tard i el primer que fa en entrar és demanar disculpes per arribar tard, la mestra li dóna les gràcies. Aquest fet ja denota la importància que se li dóna al respecte tant per a la mestra com per als companys. En tot moment s’observa una relació molt respectuosa mestra-alumne i viceversa.

Puc observar una escena força divertida en la que dos nens descobreixen una aranya que corre pel terra de la classe. La mestra, veient les intencions dels nens, de seguida els diu: “No la mateu! Recordeu allò que vam parlar... penseu que les aranyes es mengen els mosquits...!”. Em fa pensar que potser el fet de tractar-se d’una escola que està tant en contacte amb el món rural ajuda a tenir uns valors com ara el respecte a tota mena d’animals...

Avui torno a observar com els nens més grans ajuden als petits però per iniciativa pròpia, la mestra no cal que els ho digui. Observo que la mestra no mostra una relació “especial” pels nens de P4 tot i que els encomana tasques adients per a la seva edat però de forma molt subtil, no remarca de cap manera la diferència d’edats.

Ja ha passat gairebé una hora. Els nens estan escrivint un títol que resumeixi un conte que van estar treballant l’últim dia. Observo una nena de P4 que li costa, de fet, no estic segura ni que sàpiga escriure del tot bé, però tot i així no demana ajuda, ho intenta, mentrestant la mestra està ajudant a un altre nen. Minuts després s’hi acosta i la reforça “Molt bé S”, respecte el seu ritme de treball; veient que no se’n ensurt li demana altres tasques com ara “Ves a buscar els retoladors”, però no la corregeix.

Resumint, l’ambient a la classe és molt harmoniós, penso que el número d’alumnes afavoreix que la professora pugui donar suport a qui més ho necessita. I el fet d’haver-hi dos cursos en una mateixa aula impulsa el treball cooperatiu entre tots.