Dijous 20 d’octubre de 2011
Avui ha estat el primer dia, no mentiré si dic que estava una mica nerviosa abans d’entrar, em venien molts dubtes al cap com ara: què li semblaré a la professora, com reaccionaran els nens, seré un element destorbador per a la dinàmica de la classe? Etc. Però finalment m’he decidit a entrar. Faltava un quartet d’hora per les nou, però ja hi havia nens a l’aula. M’he presentat a la professora que sabia que tindria una “observadora” però encara no ens coneixíem.
He de dir que la primera impressió no ha estat gaire agradable, ja que dos nens s’han posat a plorar, i ho he interpretat com que era una barreja de no coneixem i d’haver de separar-se de la mare... Nens tímids s’amagaven darrere els pares mentre l'educadora em presentava. Algun dels pares que hi havia per allí m’han mirat amb cara d’interrogant, sense entendre ben bé què hi feia jo allí amb els “seus” nens. Però pel que he interpretat han pensat que era una noia que venia a fer pràctiques... la veritat és que no he volgut entrar massa en el tema però els he explicat que hi aniria durant unes setmanes però no cada dia, per tal de poder fer un treball de la universitat.
Quan he entrat a la classe m’he situat al final de tot, en un extrem, de manera que ho pogués veure tot i a tothom. Al principi els nens s’anaven girant encuriosits per aquella “intrusa” que d’un dia per l’altre estava allí a la seva classe. Jo m’he mostrat molt passiva per no interrompre la dinàmica de la classe i, mica en mica els nens han anat perdent l’interès cap a mi.
El primer que han fet ha estat dir un “Bon dia” general i, entre tots, han dit quin temps feia avui, l’encarregat de mirar el temps (un nen de P4) ha ficat la imatge corresponent del temps que fa. Ha enganxat un sol i un núvol en una cartolina, així com també ha posat la data. Tot seguit han cantat una cançó de “Bon dia”.
He pogut observar que qui millor se sabia la cançó eren els més grans (P5), però aquests serveixen de model per als més petits que els miren embadalits...
Tot seguit s’han assegut tots en rotllana i quan han estat tots preparats l’encarregat de passar llista pregunta: “Que ha vingut...?” i el nen o la nena respon “Bon dia!” així fins dir tots els alumnes de l’aula.
Avui tocava música, i més concretament les pulsacions. Havien de seguir el ritme de diferents cançons tocant amb un bastó a terra. És ben bé que cadascú ha trobat el seu propi ritme… però bé... són tan macos!
Quan no me’n he adonat ja s’havia fet l’hora! Com a primera impressió pel que fa a les “hipòtesis” inicials plantejades, puc dir que he observat que el fet de treballar dos cursos junts té la gran avantatge (si més no jo la hi considero) que el grup dels grans serveix de model als petits i, encara més si la pretensió per part de la tutora i l’escola en general és aprofitar el desdoblament per fomentar el modelatge. Ho fomenten sobretot fent parelles de nens d’un grup amb un altre en determinades tasques no tant acadèmiques sinó més de caire lúdic com ara els càrrecs que té cadascú (posar la data, passar llista, etc).
El pròxim dia faré fotos per a poder ensenyar-vos l'escola i l'aula!
