Entrevista

Hola de nou!

Fa dos dies vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a la directora de l'escola on fins ara he estat realitzant el meu treball de camp.
Vaig arribar puntual, una mica massa i tot, per això vaig aprofitar, mentre esperava a la directora que acabés de fer classe (a part de directora també és mestre), per observar els nens jugant al pati. Entre ells hi havia els nens de la classe on vaig estar observant tot just feia unes setmanes. Molts d'ells em van saludar! em va fer il·lusió.
Finalment la directora em diu que ja pot estar per a mi i m'acompanya fins a una aula que en aquells moments estava buida. No mentiré si us dic que al principi estava una mica nerviosa, sabia que la directora estava dedicant la seva estona lliure per atendre'm i això ho valorava molt.
Només començar ja vaig veure que l'Àngels estava molt disposada a col·laborar i a esplaiar-se amb les respostes, i així va ser. Gràcies a les seves ganes i il·lusió per la feina que desenvolupa vaig poder treure molt de suc d'aquella entrevista.

Moltes gràcies Àngels!!!

IMPRESSIONS FINALS...

Al llarg d’aquestes setmanes he pogut observar el funcionament d’una aula desdoblada, amb nens de diverses edats barrejats, i que pertany a una escola rural. El meu objectiu era si aquests dos factors tenien alguna mena de repercussió en la relació entre els nens, amb la mestra, i en la seva educació en general.

Una de les conclusions que he pogut treure és que l'escola rural té tres característiques importants: la proximitat, la flexibilitat i la interacció. Proximitat, perquè en escoles com aquesta que moltes vegades no superen els 50 alumnes es facilita que les relacions entre el professor i l'alumne siguin més properes i individualitzades, i així ho he vist. Flexibilitat, perquè el fet de tenir un nombre reduït d'alumnes i de docents dóna llibertat a l'hora de programar el projecte educatiu del centre i adaptar-se a les necessitats de cada alumne, sobretot tenint en compte que la major part de les vegades nens i nenes de diferents edats comparteixen una única aula amb un únic mestre, com seria el cas. I finalment, interacció, perquè les relacions entre els docents, alumnes de diferents edats, els pares i la comunitat local són molt estretes. Això últim també ho he pogut anar veient tot i no haver-ho comentat. Abans d’entrar a classe observava als pares, les seves relacions entre ells, etc. i la majoria es coneixen del poble, són veïns o inclús familiars!

Pel que fa a les relacions entre els nens dins l’aula, me’n he adonat que quan els més grans (en aquest cas els de P5) han d’explicar als seus companys aspectes que han treballat a la classe, això els suposa una necessitat d’afiançar el que saben, s’han de plantejar com explicar-ho, s’han de posar al lloc de l’altre,… i per tant fan un aprenentatge més significatiu.

Penso que tenir nens de diferents edats junts permet que el nen més petit tingui una sèrie de models graduats a imitar, i a l’hora permet que els nens grans tinguin l’oportunitat de reforçar els seus propis coneixements ajudant els més petits.

FI....

Dijous 3 de novembre de 2011

Arribo puntual a la classe. Però abans d’entrar observo dos nens que surten de casa seva per anar a l’escola. Aquests nens viuen a dues passes de l’escola!! Gairebé podríem dir que des de la seva finestra la poden veure… Per això n’hi ha un que es permet distreure’s pel camí jugant amb un gat…

A classe els nens em van mirant de cua d’ull, sobretot aquells els quals la darrera vegada no hi eren i encara no em coneixen (estaven malalts, etc). Observo que mentre fan les rutines s’aprofita per treballar diverses àrees: càlcul (“Quants nens som avui?”), memòria (“Recordeu quin més estem?), respectar el torn de paraula (“Ign, oi que abans t’han escoltat quan has parlat? Doncs a la E també li agrada que l’escoltin, ara et toca escoltar a tu”), lectura (“Vinga, ara llegim la dita del mes de novembre”), música (“Ara cantarem la cançó de bon dia”), etc.

Tot seguit la mestra comenta que aviat faran una excursió a l’ermita del poble per a poder recollir fulles, i fer servir la “lupa de pot” per així observar formigues i tot allò que els nens trobin. Tots es posen molt contents i hi ha un nen que diu: “Si voleu un dia també podríem anar al meu tros, el del meu avi”, i tot seguit s’ofereixen uns quants nens més. Clar, allí tenir un tros és d’allò més normal!! Estan entusiasmats amb la idea d’anar d’excursió a la muntanya, tot i tenir-la tant a l’abast...!!

Per avui ja n’he tingut prou, m’acomiado... però abans la mestra els diu que ja no vindré més. Els nens queden una mica parats, però de seguida em diuen un “Adéu” tots a l’hora i molt fort!

Que macos que són!!!

SEGUIM OBSERVANT!

Dimarts 25 d’octubre de 2011

Avui ha estat el meu segon dia amb els nens. El primer dia estàs nerviós i entre una cosa i l’altre se’t passen per alt alguns detalls! Bé, com a mínim en el meu cas... No he explicat, per exemple, que a l’aula desdoblada on estic, de P4 i P5, hi ha un total de 11 nens, quatre de P4 i set de P5.

Eren les 8’45h del matí i els més matiners anaven arribant amb els seus pares o avis. Jo he estat la segona, primer hi havia un nen que, tot i la timidesa, ha acceptat tenir una petita conversa amb mi sobre coses sense importància però que ajuden a trencar una mica el gel de bon matí!

Vull destacar l’ambient d’aquella hora, s’hi respirava una calma... bé, ja ho tenen això els pobles! Però penso que aquest és un element molt positiu i que no hem d’obviar per als nens de cara a començar el dia en comparació amb altres centres que es troben al mig d’una gran ciutat, per exemple.

La majoria de nens accedeixen a l’escola a peu, només alguns han d’arribar-hi amb cotxe però venen d’algun poble de la vora. Per tant, el trajecte també és agradable.

Quan arriba la mestra tots van entrant a classe. El primer que fan és seure en rotllana davant la mestra i comencen amb el ritual de cada matí, el seu propi ritual, el que els caracteritza i representa com a classe, és la seva “cultura” dins l’aula la qual esdevé un nexe d’unió entre ells.

La primera estona transcorre sense preses, amb tranquil·litat i de forma molt estructurada. Una nena arriba tard i el primer que fa en entrar és demanar disculpes per arribar tard, la mestra li dóna les gràcies. Aquest fet ja denota la importància que se li dóna al respecte tant per a la mestra com per als companys. En tot moment s’observa una relació molt respectuosa mestra-alumne i viceversa.

Puc observar una escena força divertida en la que dos nens descobreixen una aranya que corre pel terra de la classe. La mestra, veient les intencions dels nens, de seguida els diu: “No la mateu! Recordeu allò que vam parlar... penseu que les aranyes es mengen els mosquits...!”. Em fa pensar que potser el fet de tractar-se d’una escola que està tant en contacte amb el món rural ajuda a tenir uns valors com ara el respecte a tota mena d’animals...

Avui torno a observar com els nens més grans ajuden als petits però per iniciativa pròpia, la mestra no cal que els ho digui. Observo que la mestra no mostra una relació “especial” pels nens de P4 tot i que els encomana tasques adients per a la seva edat però de forma molt subtil, no remarca de cap manera la diferència d’edats.

Ja ha passat gairebé una hora. Els nens estan escrivint un títol que resumeixi un conte que van estar treballant l’últim dia. Observo una nena de P4 que li costa, de fet, no estic segura ni que sàpiga escriure del tot bé, però tot i així no demana ajuda, ho intenta, mentrestant la mestra està ajudant a un altre nen. Minuts després s’hi acosta i la reforça “Molt bé S”, respecte el seu ritme de treball; veient que no se’n ensurt li demana altres tasques com ara “Ves a buscar els retoladors”, però no la corregeix.

Resumint, l’ambient a la classe és molt harmoniós, penso que el número d’alumnes afavoreix que la professora pugui donar suport a qui més ho necessita. I el fet d’haver-hi dos cursos en una mateixa aula impulsa el treball cooperatiu entre tots.

PRIMER DIA!

Dijous 20 d’octubre de 2011

Avui ha estat el primer dia, no mentiré si dic que estava una mica nerviosa abans d’entrar, em venien molts dubtes al cap com ara: què li semblaré a la professora, com reaccionaran els nens, seré un element destorbador per a la dinàmica de la classe? Etc. Però finalment m’he decidit a entrar. Faltava un quartet d’hora per les nou, però ja hi havia nens a l’aula. M’he presentat a la professora que sabia que tindria una “observadora” però encara no ens coneixíem.

He de dir que la primera impressió no ha estat gaire agradable, ja que dos nens s’han posat a plorar, i ho he interpretat com que era una barreja de no coneixem i d’haver de separar-se de la mare... Nens tímids s’amagaven darrere els pares mentre l'educadora em presentava. Algun dels pares que hi havia per allí m’han mirat amb cara d’interrogant, sense entendre ben bé què hi feia jo allí amb els “seus” nens. Però pel que he interpretat han pensat que era una noia que venia a fer pràctiques... la veritat és que no he volgut entrar massa en el tema però els he explicat que hi aniria durant unes setmanes però no cada dia, per tal de poder fer un treball de la universitat.

Quan he entrat a la classe m’he situat al final de tot, en un extrem, de manera que ho pogués veure tot i a tothom. Al principi els nens s’anaven girant encuriosits per aquella “intrusa” que d’un dia per l’altre estava allí a la seva classe. Jo m’he mostrat molt passiva per no interrompre la dinàmica de la classe i, mica en mica els nens han anat perdent l’interès cap a mi.

El primer que han fet ha estat dir un “Bon dia” general i, entre tots, han dit quin temps feia avui, l’encarregat de mirar el temps (un nen de P4) ha ficat la imatge corresponent del temps que fa. Ha enganxat un sol i un núvol en una cartolina, així com també ha posat la data. Tot seguit han cantat una cançó de “Bon dia”.

He pogut observar que qui millor se sabia la cançó eren els més grans (P5), però aquests serveixen de model per als més petits que els miren embadalits...

Tot seguit s’han assegut tots en rotllana i quan han estat tots preparats l’encarregat de passar llista pregunta: “Que ha vingut...?” i el nen o la nena respon “Bon dia!” així fins dir tots els alumnes de l’aula.

Avui tocava música, i més concretament les pulsacions. Havien de seguir el ritme de diferents cançons tocant amb un bastó a terra. És ben bé que cadascú ha trobat el seu propi ritme… però bé... són tan macos!

Quan no me’n he adonat ja s’havia fet l’hora! Com a primera impressió pel que fa a les “hipòtesis” inicials plantejades, puc dir que he observat que el fet de treballar dos cursos junts té la gran avantatge (si més no jo la hi considero) que el grup dels grans serveix de model als petits i, encara més si la pretensió per part de la tutora i l’escola en general és aprofitar el desdoblament per fomentar el modelatge. Ho fomenten sobretot fent parelles de nens d’un grup amb un altre en determinades tasques no tant acadèmiques sinó més de caire lúdic com ara els càrrecs que té cadascú (posar la data, passar llista, etc).

El pròxim dia faré fotos per a poder ensenyar-vos l'escola i l'aula!

3...2...1 COMENCEM!

NOVA EXPERIÈNCIA

Tot just començo aquesta aventura del "blog", és una experiència nova per a mi de la qual espero ensortir-me'n i sobretot disfrutar!

LA MEVA ETNOGRAFIA CONSISTIRÀ...

Al llarg d'aquestes setmanes aniré compartint amb vosaltres la meva experiència en una escola rural com a observadora en una classe de nens de pàrvuls. El meu objectiu serà observar les relacions que s'estableixen entre els nens en una classe desdoblada, és a dir, el fet de ser una escola petita i amb pocs nens ha determinat que la majoria de les classes estiguin organitzades en desdoblaments, per exemple nens de P4 i P5 en una mateixa classe. Per aquest motiu voldré observar si aquest fet té alguna repercussió pel que fa a la relació entre els nens, la dinàmica de la classe, la seva relació amb el mestre, etc.

El fet de tractar-se d'una escola rural també desperta en mi la curisositat de saber si les relacions entre professor-alumne varien pel fet de tractar-se, tal i com he dit anteriorment, de classes amb un número baix d'alumnes situació que, en principi, hauria de facilitar la relació essent més personalitzada, o no... ja ho averiguaré!!

Bé, i de moment això és tot!!

Fins aviat!!!