FI....

Dijous 3 de novembre de 2011

Arribo puntual a la classe. Però abans d’entrar observo dos nens que surten de casa seva per anar a l’escola. Aquests nens viuen a dues passes de l’escola!! Gairebé podríem dir que des de la seva finestra la poden veure… Per això n’hi ha un que es permet distreure’s pel camí jugant amb un gat…

A classe els nens em van mirant de cua d’ull, sobretot aquells els quals la darrera vegada no hi eren i encara no em coneixen (estaven malalts, etc). Observo que mentre fan les rutines s’aprofita per treballar diverses àrees: càlcul (“Quants nens som avui?”), memòria (“Recordeu quin més estem?), respectar el torn de paraula (“Ign, oi que abans t’han escoltat quan has parlat? Doncs a la E també li agrada que l’escoltin, ara et toca escoltar a tu”), lectura (“Vinga, ara llegim la dita del mes de novembre”), música (“Ara cantarem la cançó de bon dia”), etc.

Tot seguit la mestra comenta que aviat faran una excursió a l’ermita del poble per a poder recollir fulles, i fer servir la “lupa de pot” per així observar formigues i tot allò que els nens trobin. Tots es posen molt contents i hi ha un nen que diu: “Si voleu un dia també podríem anar al meu tros, el del meu avi”, i tot seguit s’ofereixen uns quants nens més. Clar, allí tenir un tros és d’allò més normal!! Estan entusiasmats amb la idea d’anar d’excursió a la muntanya, tot i tenir-la tant a l’abast...!!

Per avui ja n’he tingut prou, m’acomiado... però abans la mestra els diu que ja no vindré més. Els nens queden una mica parats, però de seguida em diuen un “Adéu” tots a l’hora i molt fort!

Que macos que són!!!